El Ministeri rebaixa les virtuts dels espigons de Malgrat

Imatge dels espigons

Tornem a parlar de platges i de la prova pilot de Malgrat de Mar amb espigons geotèxtils, perquè si ahir ens deia el regidor de platges d’aquest municipi que els espigons no havien desaparegut sinó que havien quedat enterrats avui tenim una versió del mateix Ministeri de Medi Ambient, responsable de l’actuació.

Segons informa El Punt Avui, en un comunicat emès el passat 4 de novembre que l’Ajuntament va rebre dies després el Ministeri explica que l’actuació feta el mes de maig passat per regenerar la platja de Malgrat es va fer “per generar una superfície de platja per a l’esbarjo durant l’estiu i per tenir una amplada suficient per protegir la platja durant l’impacte dels temporals”. El comunicat assegura que l’actuació, que va costar 1,1 milions d’euros i va comportar l’abocament de 114.000 m³ cúbics de sorra “ha complert en part amb els objectius inicials”. Concretament, garantir una platja ampla en els mesos en què és més utilitzada: diuen que amb l’arribada dels temporals d’octubre i novembre “la platja va experimentar com qualsevol platja natural l’erosió de la platja emergida i el dipòsit a la platja submergida, acompanyat d’un transvasament de sorra al llarg de la platja com a conseqüència de l’orientació de la costa” i que “en cap cas -referint-se als espigons- es tractava d’una estructura fixa que resistís l’acció del temporal, sinó d’una platja que proveïa d’una protecció addicional a la zona”.

Des del consistori malgratenc, el regidor responsable de Medi Ambient, Òliver Sánchez-Camacho ha indicat a El Punt Avui que el govern està pendent de rebre una explicació més exhaustiva dels tècnics de l’Estat sobre la situació creada després del temporal.

El Maresme dóna exemple en reciclatge

El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme

El Maresme va ser la comarca de la regió metropolitana de Barcelona que va fer més recollida selectiva durant l’any 2014, segons el balanç estadístic de residus municipals que presentat a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Segons informa El Capgròs, Catalunya va generar 3,6 milions de tones de residus municipals l’any 2014. A la regió metropolitana de Barcelona, la xifra va ser de 2,2 milions de tones, i l’índex més alt de recollida selectiva neta és al Maresme amb un 32,65%, seguida del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès, les tres per sobre de la mitjana de Catalunya, que se situa en el 31,24%. A nivell local, Matadepera és el municipi amb millors xifres de recollida selectiva, i la població maresmenca de Tiana se situa en 3a posició d’aquest rànquing per municipis.

La convivència de totes les activitats al Parc Serralada Litoral demanarà restriccions

Imatge de l’acte de constitució amb Bosch al centre

Definir el pla d’usos per harmonitzar l’activitat, atenuar el trànsit rodat fora de les pistes o definir itineraris concrets per a les curses de bicicletes. Aquestes són algunes de les prioritats que es marca el Consorci del Parc de la Serralada Litoral que es va constituir dijous passat a la seu de la Cooperativa de Cabrera de Mar, com ha explicat a Premià Notícies el nou president del Consorci i alcalde Teià, Andreu Bosch:

http://www.ivoox.com/tall-bosch-20151117_md_9413363_wp_1.mp3″

 

Bosch també ha destacat com a prioritats del nou mandat la definició del pla especial de la zona ampliada del parc el 2013 i el trasllat de la seu de Cabrera a la masia de Can Magarola d’Alella. El Consorci del Parc de la Serralada Litoral agrupa Generalitat, Diputació, els Consells Comarcals del Maresme i el Vallès Oriental i els ajuntaments que tenen part del terme municipal dins l’àrea protegida.

Escolta l’entrevista a Andreu Bosch:

http://www.ivoox.com/entrevista-bosch-20151117_md_9413373_wp_1.mp3″ Descarrega

Arrenca el Consorci del Parc Serralada Litoral del nou mandat

Imatge de l’acte de constitució

Ahir dijous es va constituïr el nou Consorci del Parc de la Serralada Litoral a la seu ubicada a Cabrera de Mar, segons informava el web municipal de Vilassar de Dalt. Aquest òrgan agrupa tots els ens que intervenen en la gestió de l’espai, des de la Generalitat, la Diputació, passant pels Consells Comarcals del Maresme i el Vallès Oriental fins als Ajuntaments que tenen part del terme municipal dins l’àrea protegida. Andreu Bosch, alcalde de Teià, va ser elegit president per unanimitat. A més dels representants dels diferents ens, hi assistia també el diputat Delegat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, l’alcalde d’Òrrius Jordi Rull, i la vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Maresme, Mònica Palacín. Aquesta nova etapa del Parc s’obre, segons la notícia de Vilassar de Dalt, amb la intenció de materialitzar els projectes estratègics previstos i obrir la gestió del Parc als diferents agents que hi intervenen: famílies que hi viuen, entitats que hi desenvolupen la seva activitat i persones que en gaudeixen.

Més llum, més barata i més amable amb el medi ambient

Fanal antic al c/del Nord

Renovació del 60% de l’enllumenat, que serà més sostenible i eficient, i un estalvi econòmic del 70% en quatre anys. Són els arguments de l’equip de govern per una nova licitació del servei que s’ha d’escometre l’abril de 2016 i que avui es presenta als veïns en un acte públic. Antoni Subirà, regidor d’urbanisme, ha assenyalat els avantatges del nou sistema, que està avalat per un estudi de la Diputació:

http://www.ivoox.com/tall-subira-20151112-01_md_9361702_wp_1.mp3″

Segons ha dit Subirà, un cop feta la licitació el nou enllumenat podria estar operatiu a finals de 2016 i l’estalvi en els costos s’hauria de començar a produir a partir de 2017, estalvi que inicialment servirà per sufragar el crèdit d’1,5 milions d’euros demanat a l’Estat que ara servirà per fer justament la nova contractació.

http://www.ivoox.com/entrevista-subira-20151112_md_9361708_wp_1.mp3″ Descarrega