El port, la gran basa de Premià de Mar a la xarxa comarcal de polígons industrials

Imatge de la trobada del PAE

Imatge de la trobada del PAE

El govern municipal veu l’espai del port com una de les àrees amb major potencial de desenvolupament econòmic de Premià de Mar i, per tant, un atractiu per a possibles inversions. Així ho ha manifestat a Premià Notícies el regidor de Promoció Econòmica, David Gutiérrez, en relació amb l’adhesió de la ciutat al PAE Maresme, l’acord pels Polígons d’Activitat Econòmica de la comarca:

El PAE Maresme es va crear l’any passat sota la direcció de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme. A banda de Premià de Mar, divendres es van adherir al projecte altres cinc municipis de la comarca, entre ells Mataró, i el TecnoCampus Mataró-Maresme.

Escolta l’entrevista a David Gutiérrez:

Descarrega

Anuncis

La figura del Defensor del Ciutadà agafa embranzida al Maresme

L'Ajuntament de Tiana

L’Ajuntament de Tiana

Tres municipis maresmencs estan fent tràmits per crear la figura del Defensor del Ciutadà, una instància que ja existeix a quatre poblacions. Segons explica avui El Punt Avui es tracta d’una institució que alguns ajuntaments catalans han anat instaurant els darrers vint-i-cinc anys, amb l’objectiu de vetllar pels drets dels ciutadans. A Catalunya, són 43 sindicatures que presten servei a municipis que representen més de la meitat del territori. Els defensors miren de supervisar l’administració municipal, examinant i resolent les queixes que fan arribar els veïns, però també poden actuar com a mediadors. Al Maresme només hi ha quatre municipis que tenen Defensor del Ciutadà, però la figura pren força, ja que hi ha altres ajuntaments que tenen previst tenir-ne en breu. És el cas de Tiana, que està pendent de nomenar-lo, i Calella i Pineda, que n’està acabant de redactar el reglament. Per ser escollit i nomenat cal una àmplia majoria del ple de la corporació, davant el qual el síndic està obligat cada any a presentar l’informe de les seves actuacions. A Mataró l’any 2001 es va crear la institució, i el van seguir altres municipis veïns: Argentona, Arenys de Mar i Vilassar de Dalt. Els càrrecs, que majoritàriament no són remunerats, tenen una durada de cinc anys. L’associació dels síndics locals treballa perquè la futura llei de governs locals obligui a crear aquesta figura en els municipis que superen els 15.000 habitants.

Ramon Coll completa el seu recull de llegendes del Maresme

Portada del llibre

Portada del llibre

Dijous es presenta a Mataró, a la llibreria Dòria, el llibre “El Maresme històric. Llegendes”, segon volum del recull de contes i llegendes de la comarca elaborat per l’historiador premianenc Ramon Coll i inclòs en la col·lecció de l’editorial Farell dedicada a aquest gènere. El mateix autor n’ha parlat avui al Premià Notícies Matí:

http://www.ivoox.com/tall-coll-20160112_md_10043338_wp_1.mp3″

Entre les llegendes recopilades Coll ha destacat com una de les que més l’impressiona la del pescador Cristòfol, llegenda fundacional de Premià de Mar publicada el 1923 per Josep Mas i Abril a la revista la Veu de Catalunya (Llegenda Cristòfol). La presentació, dijous a dos quarts de 8 a Mataró i el 21 de gener a la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar.

Escolta l’entrevista a Ramon Coll:

http://www.ivoox.com/entrevista-coll-20160112_md_10043343_wp_1.mp3″ Descarrega

La Generalitat adjudica la redacció del projecte de carril bici del Maresme

El carril bici hauria de passar pel litoral

El carril bici hauria de passar pel litoral

El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en funcions ha adjudicat la redacció del projecto de ‘carril bici’ del Maresme que uniria les localitats de Badalona i Blanes, passant per Premià de Mar. Segons una informació de La Vanguardia, aquest carril, de 56 quilòmetres de longitud al llarg del front marítim, té un pressupost de 10 milions d’Euros. Segons aquesta informació, la Generalitat hauria fet aquesta adjudicació de forma unilateral, sense passar per la Comissió de Mobilitat del Maresme, amb la qual s’han de consensuar tots els elements relatius a la mobilitat de la comarca, i que encara no s’ha reunit aquesta legislatura. Fonts de Territori han dit a La Vanguardia que el carril bici és una proposta per a pacificar la N-II i que es presentarà al territori abans d’impulsar  el projecto definitiu. Pel que fa a l’eliminació dels peatges, el Departament la desvincula del projecto de ‘carril bici’ i assegura, segons el rotatiu, que donen per tancat el debat.

Grandíssim Recapte

Dues voluntàries del Gran Recapte (Foto: El Tot Mataró)

Dues voluntàries del Gran Recapte (Foto: El Tot Mataró)

El Gran Recapte al Maresme ha recollit en aquesta edició deu mil quilos més que l’any anterior. Segons el darrer balanç del Banc dels Aliments, i tal com explica Mataró Ràdio, han estat 264.000 mil els quilos d’aliments que s’han recollit en tota la comarca durant la campanya celebrada el darrer cap de setmana de novembre. De tota manera, a la capital de la comarca, a Mataró, s’han recaptat una quarta part menys que en l’edició anterior. Una situació que es contraposa el que ha passat als municipis de l’Alt Maresme on la col•laboració ciutadana s’ha disparat.

Per tercer any, la gestió dels aliments recollits pel Gran Recapte s’ha fet des del territori: una nau al polígon de les Hortes de Mataró ha estat l’epicentre de la campanya a la comarca. Allà van anar arribant totes les banyeres carregades d’aliments per a les persones més necessitades de tot el Maresme. La nau és propietat de PUMSA que l’ha cedit per l’ocasió al Banc d’Aliments per poder gestionar aquest repartiment sense haver de traslladar-ho tot als magatzems del Banc dels Aliments a Barcelona. Al conjunt de Catalunya s’han recollit més de quatre milions de quilos d’aliments que beneficiaran als més necessitats.

Els alcaldes del Maresme assumeixen que cal treballar plegats

Els alcaldes participants de la trobada

Els alcaldes participants de la trobada

Sota el títol de “El Maresme, visions des d’una comarca estratègica”, es va celebrar ahir a Mataró un esmorzar-col·loqui organitzat pel portal Alcaldes.eu i el diari El Punt-Avui en el qual alcaldes de la comarca, entitats municipalistes i Consell Comarcal varen debatre sobre el present i el futur del Maresme. Valorant l’acte, l’alcalde Miquel Buch ha dit que la nova fornada d’alcaldes han ampliat el punt de vista per fer una acció política menys local i més col·laborativa a nivell de comarca:

http://www.ivoox.com/tall-buch-20151126-01_md_9514774_wp_1.mp3″

Miquel Buch va defensar en el seu parlament que el Maresme podria arribar a ser la Califòrnia catalana, mentre que l’alcalde de Mataró, David Bote, va dir que la comarca es troba en una situació d’emergència social. A més de Buch i Bote, a l’acte hi participaven el president de la FMC i alcalde Pineda de Mar, Xavier Amor, el president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez, i l’exministre mataroní Joan Majó.

Escolta l’entrevista a Miquel Buch:

http://www.ivoox.com/entrevista-buch-20151126_md_9514782_wp_1.mp3″ Descarrega

El Ministeri rebaixa les virtuts dels espigons de Malgrat

Imatge dels espigons

Imatge dels espigons

Tornem a parlar de platges i de la prova pilot de Malgrat de Mar amb espigons geotèxtils, perquè si ahir ens deia el regidor de platges d’aquest municipi que els espigons no havien desaparegut sinó que havien quedat enterrats avui tenim una versió del mateix Ministeri de Medi Ambient, responsable de l’actuació.

Segons informa El Punt Avui, en un comunicat emès el passat 4 de novembre que l’Ajuntament va rebre dies després el Ministeri explica que l’actuació feta el mes de maig passat per regenerar la platja de Malgrat es va fer “per generar una superfície de platja per a l’esbarjo durant l’estiu i per tenir una amplada suficient per protegir la platja durant l’impacte dels temporals”. El comunicat assegura que l’actuació, que va costar 1,1 milions d’euros i va comportar l’abocament de 114.000 m³ cúbics de sorra “ha complert en part amb els objectius inicials”. Concretament, garantir una platja ampla en els mesos en què és més utilitzada: diuen que amb l’arribada dels temporals d’octubre i novembre “la platja va experimentar com qualsevol platja natural l’erosió de la platja emergida i el dipòsit a la platja submergida, acompanyat d’un transvasament de sorra al llarg de la platja com a conseqüència de l’orientació de la costa” i que “en cap cas -referint-se als espigons- es tractava d’una estructura fixa que resistís l’acció del temporal, sinó d’una platja que proveïa d’una protecció addicional a la zona”.

Des del consistori malgratenc, el regidor responsable de Medi Ambient, Òliver Sánchez-Camacho ha indicat a El Punt Avui que el govern està pendent de rebre una explicació més exhaustiva dels tècnics de l’Estat sobre la situació creada després del temporal.

%d bloggers like this: