‘Zones blaves’. Editorial del Premià Notícies del 27 de Juny del 2012

Com explicarem a bastament més tard en aquest mateix informatiu, la imminència de l’entrada en funcionament de les noves zones blaves ha creat controvèrsia a la ciutat. Un grup de Facebook titulat ‘Basta ya de zona azul en Premià de Mar’, presentava aquest matí 4.870 membres, tot i que no tots s’hi han adherit conscientment. És lícit que hi hagi resposta social a les decisions preses des de l’ajuntament, que per alguna cosa estem en una democràcia. La situació econòmica és la que és i cada cop costa més anar pagant per coses quotidianes com ara per aparcar, i més quan ens apareixen noves despeses relacionades amb la crisi, com aquest nou euro per cada recepta que presentem a una farmàcia. També és veritat que aquests moviments lícits han de partir de la base d’una informació correcte, i tenir en consideració les altres necessitats que té la ciutat i les problemàtiques concretes, com seria el cas de l’aparcament a Premià de Mar.
Nosaltres, per la part que ens toca, hem d’incidir de manera concreta en el tema de la informació, i és perquè la reestructuració de l’aparcament, amb les zones blaves, les zones verdes i la redimensió de les concessions administratives als aparcaments soterranis, sobretot el de can Farrerons, es va explicar en una roda de premsa el passat mes de maig que va tenir el ressò apropiat des d’aquests serveis informatius, tant a nivell ràdio com des del bloc del Premià Notícies. No s’hi val, doncs, dir que no s’ha informat a la ciutadania.
Davant d’una situació com aquesta, que presenta un desacord ciutadà davant d’una decisió municipal, s’ha d’imposar la via del diàleg. Per això, entre d’altres coses, hi ha mecanismes establerts i hi ha el paper dels partits de l’oposició, tot i respectant, i faltaria més, l’organització ciutadana a partir d’elements com les xarxes socials.

Anuncis

‘Escoltar els socorristes’. Editorial del Premià Notícies del 26 de Juny de 2012

Diumenge, dia de Sant Joan, es va donar el tret de sortida de manera oficial a la temporada de platges 2012. Fins el proper 2 de setembre estarà en marxa el dispositiu de vigilància de la Creu Roja i el servei especial de neteja organitzat des de l’àrea de Medi Ambient, un servei que es va haver de dedicar de ple el mateix diumenge al matí per deixar operatives unes platges que durant la revetlla van acollir les celebracions d’un munt de ciutadans.
Aquest fet, el de la celebració de la revetlla, posa de manifest una vegada més que les platges són la millor vàlvula d’escapament que tenim a una ciutat que no va sobrada d’espais de lleure. També per això, perquè de la platja i del passeig en gaudim no només durant l’estiu sinó durant tot l’any, es fa necessari trobar la manera més sostenible possible de que la sorra es quedi on és i no haguem de recórrer a les tan criticades aportacions anuals.
Una altra qüestió a tenir present és la de la seguretat. Es queixava ahir en aquest informatiu la regidora de Medi Ambient, la Marisa Ferreras, que ja el primer dia havia presenciat dues situacions d’usuaris de la platja que no feien cas de les indicacions dels vigilants de la Creu Roja. En aquest cas es tractava d’un home que pescava fora de lloc i fora d’horari, i un altre que s’havia endut a la platja el seu gos. En tots dos casos es tracta de faltes a la normativa, però no afecten a la seguretat. En altres ocasions, responsables de la Creu Roja, com abans dels Rescatadores, s’havien queixat que la desobediència a les seves indicacions, en situació de banderes grogues o fins i tot vermelles, o d’usuaris que nedaven perillosament a tocar dels espigons, havien posat en perill les seves vides, i les dels propis socorristes.
Creuem els dits perquè no haguem de lamentar cap fet irreparable, però de moment insistim en la necessitat que els usuaris de les platges facin cas del que diuen els vigilants.  

‘Fogueres’. Editorial del Premià Notícies del 25 de juny de 2012

Sembla que de mica en mica es va recuperant a Premià la tradició de la foguera de Sant Joan amb els elements festius però també culturals que això comporta. Desapareguts els darrers espais descampats on antigament associacions o particulars aixecaven les seves fogueres, la tradició havia caigut en quelcom proper a l’oblit a la ciutat. Des de fa pocs anys, el Centre Excursionista de Premià organitza una pedalada popular que arriba fins a Dosrius, el punt de distribució de la flama del Canigó per les poblacions del baix Maresme. No es pot dir que aquesta sigui, ara per ara, una activitat molt participativa. Dissabte només 13 ciclistes van fer els poc menys de 40 quilòmetres entre l’anada i la tornada des de Premià fins a Dosrius, una xifra prou curta si la comparem amb la participació que aconsegueixen altres localitats veïnes a nosaltres.
En la vessant més positiva trobem, però, el que dèiem a l’inici. La rebuda de la flama a Premià, amb una segona convocatòria ciclista des de la plaça de can Fitó, i la festa organitzada a la plaça dels PP.CC, per la seva rebuda, guanya cada any en activitat i, com a conseqüència, en presència de públic. Els actes, organitzats per l’esplai parroquial, Òmnim Cultural, o els Simplement Diables per destacar els més significatius, van arrodonir una rebuda mereixedora de la flama i la presència d’una foguera de Sant Joan digna a Premià de Mar. Esperem que aquesta evolució en la tradició es mantingui i que les noves generacions puguin recuperar el costum de presenciar la foguera quan arriba la nit de Sant Joan.

‘Escoltes’: Editorial del Premià Notícies del 22 de Juny de 2012

El ple de juny, celebrat dimecres passat, va aprovar per assentiment el nomenament de l’agrupament escolta Amon Ra com a entitat de l’any 2012, un fet que, com ja hem destacat en altres ocasions, significa que seran els escoltes premianencs els encarregats de fer el pregó de la Festa Major des de la balconada de l’Ajuntament el proper dia 6 de juliol. L’Amon Ra assoleix aquest honor en l’any del seu 50è aniversari, un factor de pes per haver-los nomenat entitat de l’any. No obstant això, i tal com van destacar unànimement els portaveus municipals en el ple, el que s’ha de destacar no és només un aniversari rodó, sinó la tasca d’educació en el lleure que els escoltes porten fent a la ciutat durant mig segle.
Si reculem cinquanta anys enrere ens situem en els primers anys 60, una època fosca emmarcada en el franquisme, quan el concepte de lleure infantil i juvenil a la natura el quasi monopolitzava una organització paramilitar i parafeixista com era la OJE. En aquells anys, i en els que van seguir després fins a la consolidació de la democràcia, s’havia de tenir molt de valor i molta fe, tant per part dels caps escoltes com dels pares que hi portaven els seus fills, per educar els menuts en conceptes com la laïcitat, la coeducació, el respecte, la llibertat i el catalanisme, combinant-ho a sortides a muntanya que obrien noves perspectives als nens que teníem la sort de participar-hi.
Els escoltes premianencs han estat molt més que un esplai. El seu compromís i preparació els va portar a desplaçar-se a València per col•laborar en les tasques de rescat posteriors al dramàtic trencament de la presa de Tous el 1982, o a participar en l’extinció d’alguns dels focs forestals que, dissortadament, han patit els nostres boscos. Són dos exemples que extrec de la meva experiència personal, però que es poden afegir a tantes altres vivències d’una entitat que ara compleix 50 anys i que el dia 6 ens faran el pregó de la festa major.
Que sigui, doncs, per molts anys però, sobretot, que sigui sense perdre mai de vista el significat de la paraula Escolta i els compromisos que se’n deriven.

‘Conflictes d’espai 02’: Editorial del Premià Notícies del 21 de Juny de 2012

Com us explicarem després més a bastament, una quarantena d’usuaris i col•laboradors de l’associació de formació permanent d’adults Creixent, amb la responsable d’activitats Victòria Quesada al capdavant, es va personar ahir a la sala de Plens per fer pressió en la seva reivindicació d’uns espais suficients per realitzar les seves activitats, sobretot les classes que imparteixen. Com ja us hem explicat des d’aquest informatiu amb la participació de totes les parts implicades, el problema s’ha generat amb el canvi de situació de l’Aula d’Adults que la Generalitat ha catalogat com a Escola d’Adults per la qual cosa la seva distribució d’espais dins de l’edifici de l’antiga escola Santa Tecla varia. Els caldrà més esplai i això deixa fora a Creixent, atenent a les prioritats d’ús d’aquell edifici. Des de l’entitat tenen raó quan reivindiquen una tasca feta la ciutat durant més de 20 anys, amb incalculables usuaris al llarg d’aquest temps i un nombre de col•laboradors que arriba al centenar. No obstant això es tracta, no ho oblidem, d’una entitat privada que cobra per oferir els seus serveis a preus per sota dels de mercat, per la qual cosa, com va recordar ahir Anna Maria Medina, poden ser competència per algunes empreses privades del sector. La prioritat per l’Ajuntament és, i ha de ser, la formació reglada, oficial i gratuïta, que és la que ofereixen tant l’Escola d’Adults com l’Oficina del Català, que són els centres que es queden a Santa Tecla. La situació dels espais públics municipal és la que és, i no sembla fàcil trobar una nova ubicació perfecte per a Creixent. Potser una cosa a plantejar podria ser una reestructuració global dels usos que fan les entitats als Centres Cívics i resta d’espais municipals de la ciutat.  

‘Estafa Banca’: Editorial del Premià Notícies del dimecres, 20 de Juny del 2012

Aquests temps convulsos que ens ha tocat viure estan farcits de circumstàncies que mai no hauríem imaginat que podríem arribar a conèixer. De la mà de la crisi, econòmica, financera, política i cada cop més social, estem apreciant l’existència de situacions que, si existien anteriorment, era en casos molt més aïllats i de manera més oculta. Aquest podria ser el cas dels desnonaments, que sempre han existit, però mai amb la freqüència actual. Un altre cas seria el d’entitats bancàries a les quals de generacions els hem fet confiança i els hem dipositat els sous i els estalvis, que de cop i volta descobrim astorats que es han venut productes tòxics en una maniobra que se sembla molt a una estafa i en la qual molts petits estalviadors, sobretot gent gran, han vist com a mínim difuminar-se els estalvis de tota una vida.
El cas de les Participacions Preferents ha tret a la llum de manera descarnada la poca vergonya amb la qual han actuat algunes entitats bancàries, que no ha dubtat en abusar de la bona fe i la confiança de tota la vida dels seus clients per incrementar els seus beneficis, últimament més minvats del que estan acostumats. Davant d’aquesta situació, part de l’administració i de la judicatura han començat moure algunes peces, tot i que amb l’exasperant lentitud amb la qual solen reaccionar aquests organismes. Per això és d’agrair, i d’aplaudir, que la societat civil actuï de manera més àgil i, com passa en aquest cas, sigui capaç d’organitzar un assessorament jurídic gratuït per a les persones afectades. És el que fa a Mataró l’entitat Estafa Banca, que ofereix aquest servei al centre cívic del barri de Peramàs-Esmandies, un servei que, per cert no atén només els casos mataronins -amb unes 3000 persones afectades, segons calculen-, sinó també, i mentre no tinguem una associació semblant a la ciutat, als que arribin des de Premià de Mar i de la resta de la comarca.
Només falta, com insistia ahir a Premià Notícies un dels portaveus d’Estafa Banca, el premianenc Toni López de Haro, que els afectats s’informin i es mobilitzin. A més casos denunciats, més pressió hi haurà per obligar a aquestes entitats a reconsiderar aquestes pràctiques i restituir a les persones afectades allò que és seu.

‘Ajuntament jove’: Editorial del Premià Notícies del 19 de Juny de 2012

Un cicle de cinema per a joves que es farà a l’espai de l’Amistat en data encara no concretada ha estat el projecte guanyador de la quarta edició de l’Ajuntament Jove de Premià de Mar. Aquesta activitat, creada en els anys de l’actual diputat al Parlament Roger Muntañola com a regidor de Joventut, té com a finalitat bàsica ensenyar als joves, en aquest cas als alumnes de 3er d’ESO de la ciutat, els mecanismes de la política municipal amb l’objectiu de que no els sembli quelcom aliè. Per aquest motiu, els estudiants han de desenvolupar un projecte determinat, que compta amb un pressupost real de 6.000€, i defensar-lo com si fos un de tants punts que passen pels plens municipals.
Enguany, però, s’ha afegit un canvi important en l’estructura de l’Ajuntament Jove. Tal com us havíem explicat a l’inici del procés, en aquest cas no es va deixar llibertat als alumnes per pensar en el projecte que els semblés, sinó que havien d’escollir entre cinc opcions que presentava prèviament la regidoria de Joventut. El precedent del tercer Ajuntament Jove, en el qual el projecte guanyador va ser un dia de gaudi al parc aquàtic de la Illa Fantasia, va portar als responsables de la regidoria a adoptar aquest canvi substancial.
Es podria dir, i de fet alguna cosa s’ha apuntat al respecte en algun fòrum d’opinió, que limitant els possibles projectes es limita també la llibertat democràtica dels alumnes de desenvolupar el projecte que ells vulguin. Si bé és possible que una limitació en aquest sentit pugui semblar un cert dirigisme, també és veritat que dedicar 6000 € del pressupost municipal a una activitat com la de l’any passat a la Illa Fantasia aixeca els colors tenint en compte la situació econòmica en la qual ens trobem. I la possibilitat de que això tornés a passar, com es va veure l’any passat, no era gens remota.

%d bloggers like this: